Enquadrament

 

L'enquadrament és la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que determina allò que l’espectador/a veurà, essent una selecció d'un espai concret de la realitat visible. Al mirar una fotografia nosaltres sabem que, més enllà dels seus límits, allò que nosaltres veiem té una continuïtat.

 Una càmera té uns límits físics horitzontals i verticals, no pot mostrar-nos tota la realitat. Per tant, cal escollir quina part de la realitat ens mostrarà, és a dir, quin tipus de pla, i des d’on (en quin angle) ens el mostrarà.  L’ull humà observa un espai sense límits, però en la càmera l’enquadrament està limitat per quatre costats, anomenant a tot el que estigui dins d'aquests, com a dins de camp, i tot el que no hi sigui, li direm que està en fora de camp o espai off.

                Plans (S'agrupen segons el seu valor descriptiu, narratiu o expressiu).

• Pla detall: Mostra un objecte o part d'un objecte o subjecte sobre el que es vol cridar l’atenció. Destaca elements petits que, amb un altre tipus de pla, passarien desapercebuts. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració. Ens dóna una informació molt detallada i remarca una importància sobre aquell fragment de la realitat. És expressiu.
• Primeríssim primer pla: mostra una part del rostre o del cos d'una persona. Potencia el valor dramàtic. Transmet més intimitat i confidencialitat que el primer pla. Quan es tracta d’un rostre, la imatge queda tallada aproximadament pel front o per damunt de les celles i just per sota del llavi. És expressiu.
• Primer pla: presenta el rostre sencer o, com a molt, amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic, ja que permet percebre el somriure, el temor... S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials. En els discursos televisats, per exemple, s’utilitza en moments en què es vol donar una forta càrrega emocional al que està dient la persona que parla. És expressiu.
• Pla mig: presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat. És el més proper que es pot realitzar amb l’objectiu normal de la càmera, ja que a distàncies més curtes es corre el risc de distorsionar la imatge. És narratiu.
• Pla americà o tres quarts: els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor. És narratiu.
• Pla sencer: els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció. És narratiu.
• Pla conjunt: abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. Presenta una relació entre els personatges. La persona més important queda encaixada dins d’un espai, però amb prou marge de moviment. És descriptiu.
• Pla general: mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament. Situa els elements en el seu entorn. L’entorn té tanta o més importància que els mateixos objectes o subjectes. És descriptiu.
• Gran pla general: mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura. Els personatges es veuen molt allunyats, petits, imperceptibles o directament no es veuen.

                Angles

• Frontal o mig: la càmera està just davant i a la mateixa alçada de l'element captat.
• Tres quarts: s'agafa l'element una mica de costat.
• Perfil o lateral: l’element és captat pel lateral.
• Picat: el punt de vista de la càmera és superior a l’element captat. Ajuda a destacar la petitesa de certs objectes, ja que proporciona un punt de vista de superioritat. Alhora és contraproduent el seu ús en persones (especialment nens) o animals, precisament perquè ajuda a veure’ls com a inferiors, els resta importància i, a més, pot deformar les proporcions del cap respecte al cos.
• Contrapicat: és la perspectiva contrària al picat, és a dir, consisteix en fotografiar un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a ressaltar la grandiositat d’un element. Se sol utilitzar per a edificis o monuments. Deforma la perspectiva accentuant-ne aquest efecte com més a prop se sigui del motiu.
• Zenital: la imatge es pren en un angle totalment perpendicular (de dalt cap a baix) respecte al terra, és a dir, a 90º. És el picat absolut.
• Nadir: la càmera o el punt de vista és just a sota, és el contrapicat absolut.
• Presa a ran: la càmera capta la imatge a ran de terra o de l'objecte. Acostuma a sorprendre l'espectador ja que els humans no solen col·locar-se a aquest nivell de visió.