Moviments de càmera
El concepte de pla s'aplica al cinema en un doble sentit: com a unitat de presa i com a valor d'enquadrament. Es parla de pla com a unitat de presa per referir-se al conjunt d'imatges que en el moment de la presa enregistren amb continuïtat. És a dir, el conjunt de fotogrames compresos des que es prem el disparador de la càmera per iniciar una presa fins que es torna a prémer per finalitzar. Es considera doncs, que el pla és la unitat de mesura d'un audiovisual.
Es parla de pla-seqüència per referir-se a un conjunt de plans que formen una unitat dramàtica. Normalment equival a un conjunt de plans entre els quals hi ha una relació d'espai i temps. El pla-seqüència és una seqüència que es realitza en un sol pla, és a dir, en una sola presa, sense recórrer a l'edició o muntatge. El pla seqüència representa necessàriament la unitat física de l'espai i del temps.
"Sed de mal" Orson Welles
"Children of men" (fills dels homes) Alfonso Cuarón
"Goodfellas" (Un de los nuestros) Martin Scorsese
"Snake eyes" (ulls de serp) Brian de Palma
La mobilitat de la càmera és, històricament, un dels recursos formals que han contribuït més a convertir el cinema en una forma d'expressió diferenciada.
Moviments de càmera:
http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/moviments-de-camera/
Agrupament de plans.L'escena:
La panoràmica (PAN)
És un moviment de rotació de la càmera. La càmera gira sobre un suport fix i amb una distància focal constant. Correspon als diversos moviments del cap de la persona. Pot distingir-se entre panoràmica horitzontal, vertical, obliqua i de balanceig.
La panoràmica horitzontal és un moviment de rotació d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra. Pot servir per seguir un personatge que es deplaça horitzontalment en l'espai (panoràmica de seguiment) per explorar un espai (panoràmica de reconeixement) o bé com a recurs de transició (panoràmica d'escombratge).
La panoràmica vertical és un moviment de rotació que va de dalt a baix, o viceversa. Permet relacionar visualment espais o subjectes separats verticalment. Pot ser vertical ascendent o vertical descendent. Pot emprar-se amb una finalitat descriptiva o narrativa.
La panoràmica de balanceig és un moviment de rotació similar al d'un bressol o al d'un vaixell. Sol emprar-se amb una finalitat subjectiva substituint els ulls d'una persona ferida o d'un borratxo.
El tràveling és un moviment de translació de la càmera Aquesta es desplaça sobre una seu mòbil que rep el nom de carro, sobre el qual es munta la càmera per desplaçar-la sobre uns rails similars als del ferrocarril.
El desplaçament, però, pot ser també a mà, sobre un cotxe, etc.
Podem diferenciar molts tipus de tràveling:
De profunditat d'avanç: la càmera es trasllada d'un pla llunyà a un de més proper. Pot servir per canviar de pla en una mateixa presa, per centrar l'atenció o també per penetrar en els sentiments i l'emotivitat d'un personatge.
De profunditat en retrocés: la càmera es desplaça des d'un punt proper a un de més llunyà. Pot servir per situar un personatge en context, per distanciar-se d'una acció, per indicar el final d'un record o d'una pel·lícula.
Vertical ascendent o descendent: la càmera acompanya el moviment del personatge en desplaçaments verticals ascendents o descendents. La càmera puja o baixa sobre una plataforma o una grua.
Lateral: la càmera acompanya en paral·lel un personatge que es desplaça horitzontalment. Permet de mantenir propera i intensa l'expresió d'un personatge en moviment. Pot servir també per relacionar personatges.
Circular: la càmera es desplaça circularment, per exemple envoltant un personatge. Pot utilitzar-se amb una finalitat romàntica o bé simbòlica, per expressar tancament, també per mostrar indirectament tot l'entorn que envolta els personatges.
A més dels diferents graus de valor expressiu o narratiu, els tràvelings serveixen per conferir corporeïtat als enquadraments. En desplaçar-se els objectes per la pantalla, s'incrementa la sensació de perspectiva i, en conseqüència, es potencia la tercera dimensió o la sensació de relleu.
Tràveling òptic: el moviment d'apropament o d'allunyament que podem produir mitjançant un objectiu zoom de distància focal variable es considera tràveling òptic. En aquest cas el que es mou no es la càmera sinó l'òptica.
L'efecte visual, però, no és el mateix, ja que en el moviment de zoom els objectes que s'apropen es comprimeixen.
Paneo o escombratge:
Fer un escombratge (o “paneo” de “panning”, en anglès) consisteix en girar la càmera lateralment seguint un motiu en moviment a fi que el motiu quedi nítid i el fons desenfocat pel moviment de la càmera.
