FOTOGRAFIA DIGITAL
Concepte de
senyal analògic i senyal digital
El senyal
analògic és continu
i està relacionat amb les variacions dels impulsos continuus. Tots els senyals que percibim a la
natura són analògics com la llum o el so.
El senyal
digital és esglaonat i
relacionat amb els valors que prenen mostres que es fan del material original.
La digitalització consisteix en prendre mostres continues d’un material,
assignan a cada mostra un codi binari de 0 i 1.
Matriu CCD
tricolor
La presència
del doble de color verd a la matriu CCD fa que la resposta a la llum sigui més
propera a la sensibilitat de l’ull humà
La velocitat
dels sensors CCD
Les matrius CCD
de les càmeres i els respatllers tenen una sensibilitat fixa a la llum, al
contrari que en les pel·lícules de base de plata que podem trobar de diferents
sensibilitats
Les càmeres compactes tenen una
sensibilitat semblant a 100 ISO
Els escànners de format mig treballen a
una sensibilitat de 1600 ISO
Quan més gran
és el nombre de mostres, major és el nombre de pícsels i per tant la qualitat
de la imatge
Característiques
del pícsel
Forma (quadrada)
Posició (coordenades dins dels mosaic)
Profunditat del
color (Capacitat per
emmagatzemar color que s'expressa en bits)
Tipus d’imatges digitals
Vectorials: Són
imatges formades per una equació matemàtica que representa les formes i els
valors.
Els dibuixos vectorials no depenen de
la resolució. Es poden ampliar sense perdre qualitat.
S’utiliza normalment per plans
d’aquitectura, gràfics, tipografies i logotips.
Els programes que fan dibuixos
vectorials són Free-Hand, Corel Draw i Flash (compacten molt la informació).
Imatge de mapa
de bits. Profunditat del color
Està formada per pícsels amb els propis
valors de color i luminància.
Un fitxer bitmap és més gran que un
vectorial, ja que emmagatzema molta més informació.
Quan més petits són els pícsels més
gran és la resolució.
Una imatge de mapa de bits no conté
objectes independents que es puguin tractar individualment.
Qualsevol
modificació parcial en una imatge de mapa de bits ha de ser realitzada
seleccionant l’àrea en qüestió i aïllant la resta de la imatge.
El suavitzat o
antilising consisteix en definir els valors de color d’un píxel fent el
promig dels valors dels píxels
adyacents.
Les imatges de
mapa de bits es fan servir per fotografiar o pintar.
Els
programes més freqüents són Photoshop, Premiere, After Effects.
La
profunditat de color es refereix al nombre de colors diferents que pot
emmagatzemar un pícsel.
Si tenim més
colors representats els arxius són més grans.
1 bit 2
colors
2 bits 4 colors
4 bits 8 colors
8 bits 16 colors
16 bits 256 colors (B/N)
24 bits 16.777.216 colors (similar a la TV)
Aquesta
profunditat superposa els tres canals de llum, vermell, verd i blau, cadascú
amb 256 possibilitats de to.
La resolució
La resolució és
la densitat de pícsels que té una imatge.
Aquesta
resolució ve indicada per polsades o pícsels.
La resolució de
la imatge es pot mesurar en pícsels per polsada (ppp).
També es pot
trobar indicat dpi (dots per inch).
Resolució de
les fotografies
300ppp és
suficient perquè les còpies finals siguin nítides si es tracta
d’una impressió offset.
Per saber quina
és la mida màxima a la que podem ampliar una fotografia, hem de dividir la
superfície de la còpia per la resolució òptima.
Exemple: un original de 4096 x 4096 ppp
es podria ampliar a una mida de 34 x 34 cm amb una resolució de 300ppp.
Qualitat en els
diferents mitjans
Síntesi additiva
Síntesi substractiva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada